sábado, 24 de mayo de 2008

Aix-en-Provence



21/05/2008
Inicio una breu descripció del fugaç viatge a Aix-en-Provence (França). Diuen d'ella que és una bella ciutat on el pintor Van Gogh va passar una temporada. Així que, si va ser prou bona per a un pintor obssessionat pels colors, vol dir que jo haig d'agafar la meva càmera Reflex, de les analògiques. I un parell de carrets de fotos, un en color i l'altre en blac i negre. Ara sóc a l'aeroport, i encara haig de rumiar quin utilitzaré. Probablemente ho decideixi quan arribi. Ara he passat tots els controls i m'estic esperant. Queda encara més d'una hora per a embarcar i prefereixo esperar tranquil.lament llegint, escrivint i prenent un cafè a haver de còrrer.
Al final he decidit no facturar maleta. Ja a casa he optat per una motxilla petita on he entaforat una mica de roba per aquests dies. Les meves necessitats són escasses i no necessito gaires coses. A més, ja que per una vegada dormiré en un bon hotel m'he d'aprofitar de la situació.
Des d'on escric tinc prou temps i calma per observar tot el que m'envolta. Moviment constant d'avions, camions plens de combustible, personal de terra, senyors i senyores molt abillats i d'altres, diguem-ne, més casual. Criden ara per al vol de Sant Sebastià. El proper vol de la porta 8, serà el meu?
Tinc una son que em moro. Continua sense agradar-me gaire això de volar però si s'ha de fer, es fa. La veritat és que prefereixo viatjar en tren. És més tranquil, disfrutes amb al paisatge, et deixen estirar les cames si et canses i fer una passejadeta pels vagons. Fins i tot pots disfrutar de la companyia d'altres viatgers que s'avinguin a compartir tant experiències com conversa o fins i tot menjar. I a sobre no cal passar tants controls com en un aeroport. Gairebé et tracten com a un delinqüent. Vaja, que són gairebé tot avantatges, però quan es tracta de feina i el que prima és la velocitat, llavors haig de reconèixer que l'avió és molt millor. Així, hem de ser pràctics. El meu viatge no és de plaer i agafaré l'avió fins a Marsella, i un cop allà ja veuré què m'és més còmode per arribar a Aix-en-Provence.

No hay comentarios:

Sobre la risa... de algún modo

Sacado de un epitafio que no deja de tener su retranca según nos dejó escrito Demócrito en su Antología. Lo dejo transcrito en griego y en ...