Per Barnabás

Benvolgut Barnabás,
estem desitjant que ens deleitis amb la teva visió dels viatges. No fa falta que sigui tipus biblia en vers amb rima consonant i paraules grandiloqüents. Ni en Boecius ni jo ja no podem esperar. Ens recorda a aquelles eternes esperes abans de les excursions amb nosaltres apunt i tu plegant la roba, deixant-la sense cap arruga, només hagués faltat que ens treguessis la planxa de viatge, total per posar-la a la motxilla i per traslladar-la de refugi en refugi.
Escolta les súpliques d'aquest parell de mortals i publica JA, que sinó em veuré obligada a treure "el látigo"!

La mejor foto de Elisabet, en lo alto de la Torre Gálata de Constantinopolis.
Agosto 2002

Final de viatge

Aquest és el final del viatge, a l'estació de Milano. Estàvem cansats i no vam rondar gaire per la ciutat. Tampoc hi havia gaire a visitar, i això que el Boecius es va empepinar en veure l'església de Sant Ambros. Era bonica, això si...
A l'estació de trens ens vam fer uns bons entrepans de restes de formatge del viatge i vam passar varies vegades per un mostrador on regalaven barretes de pa, així que el sopar ens va sortir barat. Després es va posar amb el seu Tucídides i així el vaig fotografiar.
Fins i tot sembla bona persona aquí.

De nuestro diario de viaje

10/10/2006

Avui ens hem llevat força d'hora per anar a explorar Bologna. El primer que hem de fer a l'arribar és buscar allotjament per demà i demà passat, amb la guia d'hotels que ens van donar quan vam arribar a l'estació, just abans de pendre el tren per Ravenna. Ara fem el trajecte invers. Començarem per l'hotel que queda més a prop de la estació amb el preu més assequible per les nostres magres butxaques. Reconec que estem una mica espantats després de la experiència de Firenze i la impossibilitat de trobar res a Venezia. Boecius diu que és optimista perque ha somiat que al primer hotel on preguntem ens diuen que sí.

Entrem llavors a l'hotel Pallone i el senyor ens diu que sí que té habitació per dos dies, però que hi ha 2 problemes:
1.- El lavabo està fora de l'habitació.
2.- Tanquen l'hotel a les 2 de la matinada.

Per nosaltres això no és cap problema, evidentment, i reservem. Molt contents a més. Doncs mira, s'han confirmat els auguris de Boecius!!

Visitem Bologna i ens agrada. Localitzem el mercat i un munt de llocs per menjar barat a prop de la Universitat. A la tarda, cap a les 17:00 tornem a Ravenna. Jo estic extenuada. De camí em marejo, al final ho vomito tot, em dono una dutxa i a dormir. Boecius es pensava que era una mica piti, però no. L'únic que em sap greu és que ha de sopar sol.


BOECIUS: No sé què escriure... Elisabet me obliga. Ha estado "riñona" todo el día, y algo piti... Bueno, esto último más bien no. Me hizo malgastar una coca-cola que arrojó casi directamente al WC (como el chiste, White Chapel). Al final debo cenar solo y acabo inflándomo de alubias. Para colmo no pude ver a Eco. A ver si mañana me riñe menos y hay más suerte.

Pero, ah, Bolonia... Es una ciudad tranquila y bonita, llena de estudiantes y volcada en la cultura. Me va a gustar. Seguro. Resulta muy alegre y hay librerías en todas partes. Y por si fuera poco, los museos son gratis., hemos localizado un mercadillo poco apto para "guiris" donde, además de las preceptivas mandarinas, he comprado una mozzarela exquisita. Mi paladar da fe de ello. Elisabet comienza a odiar el queso, pero entiendo que los "normales" tienen poco aguante de estómago, así que nada a reprochar. Ahora toca un sueño reparador y mañana a ver museos.

12/10/2006.

Primera nit a Bologna. Avui ens hem llevat tranquil·lament, hem esmorzat a l'Albergo un croissant molt bo y sucs. De fet no entenc perquè aquest hotelet sobri i una mica soviètic en la construcció no surt a la guia dels rodamons. Per viatjar amb pocs diners està prou bé. El senyor de recepció és prou amable sense ser efusiu i les habitacions estan netes i prou bé.

Decidim doncs anar a explorar Bologna i en primer lloc anem al museu arqueològic. Ens trobem amb una col·lecció de peces egípcies molt ben disposada. El millor però és el muntatge amb video on mostren les peces al seu enclavament original, què s'ha fet de cada peça i a quins museus es troben, i unes fantàstiques explicacions sobre el seu significat. En fi, expliquen molt bé el que no és més que la petita història de l'expoli d'una tomba egípcia.

Seguidament visitem les sales etrusques, gregues i romanes, que són molt extenses però, degut a la poca explicació que aporten de seguida es fan pessades de visitar. Sortim i ens dirigim cap a la Universitat. Mentre passegem ens trobem de cop i volta amb uns oradors que parles de jurisprudència. Semblen tots molt joves, i de seguida entenem que es tracta d'una classe que estan fent al mig del carrrer. És com si a la facultat a Barcelona el profe i els alumnes es possessin al davant del Palau Reial. És molt curiós de veure com els alumnes es van turnant per parlar amb un púlpit improvissat amb un calaix de fruita, i, tot i que no els entenc massa, és bonic de veure.

Tornant el mateix carrer enrera anem a dinar a un buffet lliure amb un preu assequible. Un Brunch. Mengem tant com podemi així no ens caldrà sopar. I com que hem menjat tant decidim que una bona migdiada és la millor teràpia per deixar l'estòmac content. Jo dormo quasi 2 hores, ens llevem i tornem a passejar pels carrers amagats de Bologna, fer unes fotos i comprar alguns regalets per la familia i amics. Ja de tornada comprem el dinar de demà a un super i a dormir, que ens harem de llevar aviat per anar a Milano i poder tornar a barcelona.

De nuestro diario de viaje

08/10/2006

El día ha resultado agotador, con el preceptivo madrugón y los nervios y prisas propios del que tiene que viajar. Hemos pasado hambre, incertidumbre y frío, cortesía de TRENITALIA, y con los nervios y las dificultades de cambiar de vía, vagón y asiento por poco echamos del suyo a un par de viejecitos. Mi italiano macarrónico tampoco ayuda a entenderse con los nativos...

Además, pese a tener reserva hecha, carecíamos completamente de un plano de Ravenna, así que no me quedó más remedio que fiarme de mi memoria: Via Cansiano y girar a la izquierda, todo recto, pasar la carretera y vía G. Tommasso. Desde ahí, ya es facil. Bueno, en fin, que tras muchas tribulaciones y A PESAR de que Elisabet se empeñó en ser la guía, conseguimos llegar al Youth Hostel. Grandecito, atractivo, limpio, algo separado del centro pero, ah, la cualidad fundamental: Barato. Además en recepción se habla castellano y no he de recurrir a ese sucedáneo barato de italiano que suelo chapurrear.

Y la ciudad es preciosa. Se me antoja interesante, con siglos de historia en sus paredes y destilando un cierto sabor a SUR. Tranquila, de discurrir plácido y agradable, que hace que hasta el tiempo se respire aquí de forma diferente, con su color apagado del Adriático y las ventanas formando mil mariposas blancas en las fachadas. Nos embebemos en la tranquilidad, en esa maravillosa sensación de estar a gusto que nos acontece siempre tras la vorágine del viaje y los horarios y que tanto nos complace cuando la notamos. Sabor de Nauplia, olor de Siracusa, color de Ravenna. Poco a poco soñaremos la ciudad ideal a base de retales de cada lugar añorado. Aunque reconozca que no podría vivir aquí.

Una buena y reparadora siesta, y a callejear mínimamente respirando en la caja de sorpresas de cada esquina. Mañana será la visita oficial. hay tanto que saborear aquí...


ELISABET: "Molto bene", Boecius. ja era hora que ens delectessis amb unes frases de gran riquesa i perfecta dicció. :)


09/10/2006

Avui ens hem llevat prou matí pels meus hàbits (07:45 hores) perque la "prima colazione" la servien molt aviat. Hem esmorzat i hem agafat un parell d'ous durs que per esmorzar no ens venien gens de gust, i que ja farem pel sopar en amanida.

Ens hem preparat i cap a descobrir Ravenna (pronunciat com a paraula plana, allargant la "e" i la primera "n": Raveennnnna). La veritat és que ha valgut prou la pena. Hem agafat un "bono" de visita per 6.5 € (Boecius, perque és "estudiant", quin morro), i jo 7.5 € per ser professora. Hem començat per la basílica de S. Vitale i el mausoleu de Gal·la Placidia, ambdos amb uns mosaics espectaculars (veure foto), colors brillants, i figures gens estàtiques. Hem seguit pel baptisteri i el palau arquebisbal, aquest amb només una sala i 6 ó 7 peces.

Per dinar, un tros de pizza asseguts a terra a la plaça de la vil·la prenent un sol més que agradable, i hem seguit caminant. Al tornar a "l'Ostel·lo" hem passat pel super (just davant la porta) per comprar el sopar. Dutxa, sopar, lectura i a dormir aviat, que jo ja estic molt cansada.

BOECIUS: Queda sólo por mencionar el incidente con la cafre del día. Salvo catástrofe hasta el final del viaje, queda inscrita como la mala bestia oficial. Por suerte nada que ver con nosotros, quienes sólo asistimos como espectadores de la función esperpéntica del día. estábamos visitando S. Vitale tranquilamente, y nos disponíamos a salir, por la "SALIDA", claro, como me parece que es natural.... Y ahí vemos a la mala bestia en cuestión que se disponía a entrar. Por la salida. Cabe pensar que una persona discretita, ya que tenía el billete de entrada, tal vez, y sólo "tal vez", habría podido pasar sin incidencias destacables. Pero claro, al tratarse de un fenotipo correspondiente a una especie de salvaje monstruo troglodítico, de estirpe aria, con más de 1.80 m. de altura y un peso incalculable (básculas habrá que lo soporten, pero eso es dudoso...), pues no coló. Como que no.... Le dieron el alto. Su melena, cual estropajo pajizo, se desbordó en cólera, puso una mirada furibunda, cambia a paso militar para esquivar al guarda y suelta algún exabrupto en teutón que sonó como la voz de un espantajo recién fugado del averno. Pasó lo obvio, se plantan ante ella y venga, "p'afuera", que la entrada está a 20 metros de aquí. Ante tamaña mole gamberra, encuentro que el tono fue exquisitamente educado. Pues la fiera coge el billete de entrada, se la arroja a la cara del guarda con furor bíblico y se aleja altivamente del lugar. Sin billete. Y deja a su grupo ahí abandonado. Por menos he visto ingresos... pero aquí es sólo motivo de jolgorio y pública diversión. Que Ra la fulmine. Se pierde la maravilla de los mosaicos y todo por querer entrar por la salida y arremeter contra el pobre chaval que le indicaba el acceso adecuado.

Hoy nosotros hemos disfrutado de la paz y el reposo del arte bizantino. Y con las entradas además haremos unos puntos de libro cojonudos. Arrivederci, bestia del averno.

De nuestro diario de viaje

07/10/2006

Ens llevem tranquil·lament. Fa més fred que ahir i tot apunta a que plourà. Ens posem les capelines a la bossa, anem a esmorzar i ens dirigim al mercat central per comprar una mica de parmeggiano. Entrem i el primer que fem és donar un cop d'ull a les parades. N'hi ha de farcides de turistes: No ens interessen, que són cares i amb producte de suposada mitjana qualitat. Trobem una petita botiga amb gust del país. Aquesta és la que volíem. El senyor és molt amable, ens deixa tastar el producte abans de comprar-lo i és molt i molt bo. El gust dura molta estona a la boca i és exquisit. Comprem 1 kg i anem cap al tren per anar a Siena.


BOECIUS: El día pinta frío y lluvioso. Espero que no resulte cierta mi corazonada de mal tiempo, porque no me gusta caminar bajo la lluvia sino verla desde la ventana. Sobretodo si tengo un vaso largo y grande de chocolate caliente. Quizá el día sea el ideal para visitar la Galería de los Uffici, pero ayer la visitamos y no se puede cambiar el pasado. Hoy toca ir a Siena, y a Siena vamos. Durante el trayecto he de aguantar la cantinela inmisericorde de la típica histérica-distímica en versión italiana. Qué profusión de quejas y demandas al revisor (qué culpa tendrá él...) y al resto de pasajeros. Qué pelma. No es muy diferente del "spanish style" que estoy acostumbrado a ver de distimia quejumbrosa y pejiguera. Por suerte entiende rápido que no hablamos su idioma y prefiere torturar a cuantos se le pongan a tiro, pero es frustrante permanecer en el mismo espacio contaminado de ruido impertinente de este engendro consumidor de oxígeno.

El paisaje Toscano por la ventana me ha de compensar, con ese color apagado bajo una fina lluvia y el recuerdo de este mismo trayecto en tiempos más jóvenes. Bendita añoranza...


ELISABET: Siena ha estat una bona elecció, malgrat la pluja. La llàstima ha sigut que no hem sabut trobar la part menys turística de la ciutat i el dinar ens ha sortit una mica car. I com que tot era molt car, hem decidit visitar només el Duomo i l'elecció ha estat encertada. És una catedral molt més maca que la de Firenze pel que fa a l'interior. De l'exterior, la façana, no puc dir res perque estava cobert per una lona, i aquest cop una lona de veritat! Al terra del Duomo hem pogut observar la major part dels graffitis del segle XIV i XV, que m'han deixat bocabadada, així com també els diferents orgues que tenien. Les naus centrals i laterals estan envoltades de figures i bustos de papes, i les voltes decorades com si fossin el cel: De color blau i amb estels daurats. També m'ha agradat molt la sala on guarden alguns codex. De la part negativa cal fer constar la tenda de records, on venien fins i tot clauers de la "Juve", i els 50 centims d'euro que s'han de pagar poer poder anar al lavabo.

Quan sortim encara plou: Ens enfundem les capelines i a caminar pels carrers fins a poder agafar el tren per tornar a Firenze. La estació és lluny de Siena, i hem de caminar força.

Boecius no vol escriure, diu que ara està llegint el seu Tucidides i que no té "PASSS" res a dir. Anem a l'hotel i ens combinem per dutxar-nos i preparar les motxilles, que demà hem de matinar i sortir a les 07:30 hores per poder agafar un dels primers trens cap a Bolonia. La dutxa ens relaxa i quedem adormits ben aviat.

De nuestro diario de viaje

05/10/2006

Iniciem el viatge.

"Putos crios" dels collons: Aquest any hem decidit tornar a viatjar amb el vaixell fins a Roma i hem seleccionat el millor vaixell de la companyia Grimaldi Ferries. Segons la nostra experiència té uns seients prou acceptables per dormir. Però mira, resulta que no hem pogut dormir. I per què? Doncs perque hi havia uns "crios" moooooooolt maleducats que s'han passat la nit corrent, cridant i "berreando" pels passadissos entre les cadires on la resta del món tractava de dormir.

Aquest matí hem passat a la vista de Corsega i Sardenya i des del vaixell semblaven prou interessants. Un possible destí per al futur? Potser...

I ara, després d'esmorzar un tros de la exquisita coca de Guissona, acompanyada d'un caputxino amb gust de café recremat i a preu d'or, enfilem camí cap a Civitaveccia.


BOECIUS: MMDCCLXIX a.u.c. Hoy me levanto con la misma sensación que tras una guardia. La misma mala noche aunque sea por motivos radicalmente diferentes. Creo que no podría concebir una peor manera de parar a respetar el universo infantil tras ver la incapacidad manifiesta de 2 inútiles padres para hacer entender a sus hijos que el resto del planeta tenía derecho a dormir en paz. Y si no lo lograban hacérselo entender pues cachetazo y a llorar al menos con motivo.

Pero estoy perdiendo la costumbre tras ca. 3 años sin hacer guardias y me afecta el sueño y la pesadez de mente. Decido tomarme un café después de ca. 1 año de abstinencia. Mal café para diluir la mala leche... Aún tengo en mente los sueños en que me veía tirando niños por la borda. Lástima que Morfeo no me concediese más sueños como estos, pero al menos disfruté de este pequeño guiño a uno de sus acólitos.

En pocas horas atracamos en Civitaveccia. Luego a Roma y desde aquí a la Toscana. Sigue el viaje y mi Tucídides.


ELISABET: Arribem a Civitaveccia una mica agobiats del viatge en vaixell. Aquest cop sí que agafem el bus gratuït per creuar tot el port i no fem el prèssec com l'altra vegada. Just arribem a la estació per comprar el bitllet i agafar el tren que ens portarà a Roma-Termini en teoria en 1 hora i 20 minuts... Ja veurem.

Doncs mira, hem arribat bé i puntuals, i hem pogut agafar el segon tren cap a Firenze que sortia 20 minuts després d'arribar de civitaveccia. Un tren "fashion" tipus europeu. Hem arribat a l'hora a Firenze i ara toca buscar allotjament:
- Archi-Rossi, recepcionista borde, i local ple.
- El següent de la Guia del Trotamons, massa bé i tot. 80 € i sense prima colazione. El recepcionista ens mira amb posat de pena, de la pena que el fem per voler trobar allotjament barat a Florencia.
- Continuem la ruta per Firenze un dimecres a les 8 de la nit. La següent parada un convent que ja estava tancat. Les monges, que no són pas tontes, aprofiten els messos d'estiu per treure's un sobresou... Què opinarà Déu dels sobresous?

Després uns quants hotelets més, tots complets. Fisn que arribem a l'hotel Dalí, molt a prop del Duomo. El senyor del mostrador ens diu que està ple, però crec que em veu tant desesperada que treu la seva agenda i ens troba una habitació. Hotel Bavaria. un palau del segle XVI amb un preu assequible de 65 € la nit, però només per un dia. Dormim molt bé, i amb un esmorzar fantàstic.

05/10/2006

Continuem la recerca d'hotel. El noi de recepció ens ajuda i, quan ja no quedava més que una opció, ens troba lloc per 3 dies. Hotel Wanda, per 70 €, una moca apartat del centre però això ja ens agrada: Més tranquil·litat, menys turistes, més supermercats... Ah, i tenim tele, nevera i frescos al sostre de l'habitació. És genial, i el Boecius diu que excitant...

Visitem una mica la ciutat. Tot és moooolt car i decidim no entrar en cap lloc que no sigui gratuit. Molt em temo que no entrarem enlloc. Avui al menys puc veure el Duomo i comprovar que no estava recobert de lona. Ahir a la nit, amb el color extrany que té (no havia vist mai marbre rosa i verd) semblava que tenia andamis i lona per fer obres. Que males passades juga la foscor.

Trobem un mercat i comprem 2 boles de carn i patates per dinar que són massa salades. A més ens ataquen uns coloms famolencs perque Viator els tira menjar mentre dinem.

Anem a fer una migdiada ben bona, crec que encara amb son endarrerida gràcies als nens maleducats del ferry.

Després pugem al parc de Michelangelo per veure les vistes de Florencia (és a la foto). Molt maco, però massa ple de guiris i els pidolaires que hi són allà són massa farsants per procurar fer pena, però si et despistes et roben i els "coixos" corren més que els policies. Tornem a Firenze travessant el ponte Vecchio.

Comprem pa, mortadel·la i tomàquets, i sopem a l'habitació. El sopar més barat de Firenze. I mentre sopem veiem uns capítols de CSI doblats a l'italià. Personalment crec que és millor la versió en castellà. M'adormo molt ràpid.

06/10/2006

Avui ens llevem tranquil·lament. No hem de buscar hotel. Esmorcem força béi fem una petita excursió al mercat petit que hi ha a prop de l'hotel. Comprem un pa contundent, tomàquets i mortadel·la, menjar que ja porta camí per convertir-se en el dinar/sopar oficial del viatge, així com ho va ésser en el seu moment els cigrons amb tomàquet i tonyina.

Despés d'una petita caminada pels carrers de Firenze arribem a la galeria del s Uffici, on hem de fer una cua inacabable per poder entrar. No sé, però em recorda una mica a "Espanya mon amour"...

La Galeria és immensa. Una mica de tot hi ha. El que més m'ha agradat però és la exposició temporal de Leonardo da Vinci. he vist coses que no sabia d'aquest geni, impressionada pels seus invents, les seves idees, els seus estudis d'anatomia, pintura, òptica, geometria. Era un autèntic erudit. Hem sortit passades les 5 de la tarda només havent menjat uns anacardos. i d'amagats, que no et deixen menjar res que no sigui comprat al seu bar. Al sortir ens han fet passar per tota la sèrie de botigues de la Galeria, a quina més cara. Finalment sortim i ens seiem al carrer per menjar-nos el pa que hem comprat al matí amb la mortadel·la i el tomàquet. A aquestes hores tot està bonissim, malgrat que el pa és sense sal (això és el que ens deia la fornera i que no li vam entendre).

Després de dinar anem a un aagència de viatges a intentar trobar una habitació a Venezia. Caríssima. Desistim. Anem a navegar una mica per internet i ens trobem la bona notícia que a Ravenna hi ha habitacions lliures. Fantàstic, i a més per 20 € la nit, preu que s'ha convertit en una missió impossible en aquest viatge.

Després d'això sortim una mica a passejar i em menjo un "gelato" de tiramisú, que està exquisit. Anem una estoneta al Duomo i ens entretenim amb les imatges de l'Antic Testament de la porta d'or del baptisteri. Aconseguim desxifrar Adam i Eva, CAim i Abel, Egipte, les taules de la llei, Jericó, David i Goliat... i les altres ja les mirarem en algun llibre d'art.