jueves, 3 de enero de 2008

De nuestro diario de viaje


10/10/2006

Avui ens hem llevat força d'hora per anar a explorar Bologna. El primer que hem de fer a l'arribar és buscar allotjament per demà i demà passat, amb la guia d'hotels que ens van donar quan vam arribar a l'estació, just abans de pendre el tren per Ravenna. Ara fem el trajecte invers. Començarem per l'hotel que queda més a prop de la estació amb el preu més assequible per les nostres magres butxaques. Reconec que estem una mica espantats després de la experiència de Firenze i la impossibilitat de trobar res a Venezia. Boecius diu que és optimista perque ha somiat que al primer hotel on preguntem ens diuen que sí.

Entrem llavors a l'hotel Pallone i el senyor ens diu que sí que té habitació per dos dies, però que hi ha 2 problemes:
1.- El lavabo està fora de l'habitació.
2.- Tanquen l'hotel a les 2 de la matinada.

Per nosaltres això no és cap problema, evidentment, i reservem. Molt contents a més. Doncs mira, s'han confirmat els auguris de Boecius!!

Visitem Bologna i ens agrada. Localitzem el mercat i un munt de llocs per menjar barat a prop de la Universitat. A la tarda, cap a les 17:00 tornem a Ravenna. Jo estic extenuada. De camí em marejo, al final ho vomito tot, em dono una dutxa i a dormir. Boecius es pensava que era una mica piti, però no. L'únic que em sap greu és que ha de sopar sol.


BOECIUS: No sé què escriure... Elisabet me obliga. Ha estado "riñona" todo el día, y algo piti... Bueno, esto último más bien no. Me hizo malgastar una coca-cola que arrojó casi directamente al WC (como el chiste, White Chapel). Al final debo cenar solo y acabo inflándomo de alubias. Para colmo no pude ver a Eco. A ver si mañana me riñe menos y hay más suerte.

Pero, ah, Bolonia... Es una ciudad tranquila y bonita, llena de estudiantes y volcada en la cultura. Me va a gustar. Seguro. Resulta muy alegre y hay librerías en todas partes. Y por si fuera poco, los museos son gratis., hemos localizado un mercadillo poco apto para "guiris" donde, además de las preceptivas mandarinas, he comprado una mozzarela exquisita. Mi paladar da fe de ello. Elisabet comienza a odiar el queso, pero entiendo que los "normales" tienen poco aguante de estómago, así que nada a reprochar. Ahora toca un sueño reparador y mañana a ver museos.

12/10/2006.

Primera nit a Bologna. Avui ens hem llevat tranquil·lament, hem esmorzat a l'Albergo un croissant molt bo y sucs. De fet no entenc perquè aquest hotelet sobri i una mica soviètic en la construcció no surt a la guia dels rodamons. Per viatjar amb pocs diners està prou bé. El senyor de recepció és prou amable sense ser efusiu i les habitacions estan netes i prou bé.

Decidim doncs anar a explorar Bologna i en primer lloc anem al museu arqueològic. Ens trobem amb una col·lecció de peces egípcies molt ben disposada. El millor però és el muntatge amb video on mostren les peces al seu enclavament original, què s'ha fet de cada peça i a quins museus es troben, i unes fantàstiques explicacions sobre el seu significat. En fi, expliquen molt bé el que no és més que la petita història de l'expoli d'una tomba egípcia.

Seguidament visitem les sales etrusques, gregues i romanes, que són molt extenses però, degut a la poca explicació que aporten de seguida es fan pessades de visitar. Sortim i ens dirigim cap a la Universitat. Mentre passegem ens trobem de cop i volta amb uns oradors que parles de jurisprudència. Semblen tots molt joves, i de seguida entenem que es tracta d'una classe que estan fent al mig del carrrer. És com si a la facultat a Barcelona el profe i els alumnes es possessin al davant del Palau Reial. És molt curiós de veure com els alumnes es van turnant per parlar amb un púlpit improvissat amb un calaix de fruita, i, tot i que no els entenc massa, és bonic de veure.

Tornant el mateix carrer enrera anem a dinar a un buffet lliure amb un preu assequible. Un Brunch. Mengem tant com podemi així no ens caldrà sopar. I com que hem menjat tant decidim que una bona migdiada és la millor teràpia per deixar l'estòmac content. Jo dormo quasi 2 hores, ens llevem i tornem a passejar pels carrers amagats de Bologna, fer unes fotos i comprar alguns regalets per la familia i amics. Ja de tornada comprem el dinar de demà a un super i a dormir, que ens harem de llevar aviat per anar a Milano i poder tornar a barcelona.

No hay comentarios:

Sobre la risa... de algún modo

Sacado de un epitafio que no deja de tener su retranca según nos dejó escrito Demócrito en su Antología. Lo dejo transcrito en griego y en ...