miércoles, 2 de enero de 2008

De nuestro diario de viaje


07/10/2006

Ens llevem tranquil·lament. Fa més fred que ahir i tot apunta a que plourà. Ens posem les capelines a la bossa, anem a esmorzar i ens dirigim al mercat central per comprar una mica de parmeggiano. Entrem i el primer que fem és donar un cop d'ull a les parades. N'hi ha de farcides de turistes: No ens interessen, que són cares i amb producte de suposada mitjana qualitat. Trobem una petita botiga amb gust del país. Aquesta és la que volíem. El senyor és molt amable, ens deixa tastar el producte abans de comprar-lo i és molt i molt bo. El gust dura molta estona a la boca i és exquisit. Comprem 1 kg i anem cap al tren per anar a Siena.


BOECIUS: El día pinta frío y lluvioso. Espero que no resulte cierta mi corazonada de mal tiempo, porque no me gusta caminar bajo la lluvia sino verla desde la ventana. Sobretodo si tengo un vaso largo y grande de chocolate caliente. Quizá el día sea el ideal para visitar la Galería de los Uffici, pero ayer la visitamos y no se puede cambiar el pasado. Hoy toca ir a Siena, y a Siena vamos. Durante el trayecto he de aguantar la cantinela inmisericorde de la típica histérica-distímica en versión italiana. Qué profusión de quejas y demandas al revisor (qué culpa tendrá él...) y al resto de pasajeros. Qué pelma. No es muy diferente del "spanish style" que estoy acostumbrado a ver de distimia quejumbrosa y pejiguera. Por suerte entiende rápido que no hablamos su idioma y prefiere torturar a cuantos se le pongan a tiro, pero es frustrante permanecer en el mismo espacio contaminado de ruido impertinente de este engendro consumidor de oxígeno.

El paisaje Toscano por la ventana me ha de compensar, con ese color apagado bajo una fina lluvia y el recuerdo de este mismo trayecto en tiempos más jóvenes. Bendita añoranza...


ELISABET: Siena ha estat una bona elecció, malgrat la pluja. La llàstima ha sigut que no hem sabut trobar la part menys turística de la ciutat i el dinar ens ha sortit una mica car. I com que tot era molt car, hem decidit visitar només el Duomo i l'elecció ha estat encertada. És una catedral molt més maca que la de Firenze pel que fa a l'interior. De l'exterior, la façana, no puc dir res perque estava cobert per una lona, i aquest cop una lona de veritat! Al terra del Duomo hem pogut observar la major part dels graffitis del segle XIV i XV, que m'han deixat bocabadada, així com també els diferents orgues que tenien. Les naus centrals i laterals estan envoltades de figures i bustos de papes, i les voltes decorades com si fossin el cel: De color blau i amb estels daurats. També m'ha agradat molt la sala on guarden alguns codex. De la part negativa cal fer constar la tenda de records, on venien fins i tot clauers de la "Juve", i els 50 centims d'euro que s'han de pagar poer poder anar al lavabo.

Quan sortim encara plou: Ens enfundem les capelines i a caminar pels carrers fins a poder agafar el tren per tornar a Firenze. La estació és lluny de Siena, i hem de caminar força.

Boecius no vol escriure, diu que ara està llegint el seu Tucidides i que no té "PASSS" res a dir. Anem a l'hotel i ens combinem per dutxar-nos i preparar les motxilles, que demà hem de matinar i sortir a les 07:30 hores per poder agafar un dels primers trens cap a Bolonia. La dutxa ens relaxa i quedem adormits ben aviat.

No hay comentarios:

Sobre la risa... de algún modo

Sacado de un epitafio que no deja de tener su retranca según nos dejó escrito Demócrito en su Antología. Lo dejo transcrito en griego y en ...