miércoles, 2 de enero de 2008

De nuestro diario de viaje


05/10/2006

Iniciem el viatge.

"Putos crios" dels collons: Aquest any hem decidit tornar a viatjar amb el vaixell fins a Roma i hem seleccionat el millor vaixell de la companyia Grimaldi Ferries. Segons la nostra experiència té uns seients prou acceptables per dormir. Però mira, resulta que no hem pogut dormir. I per què? Doncs perque hi havia uns "crios" moooooooolt maleducats que s'han passat la nit corrent, cridant i "berreando" pels passadissos entre les cadires on la resta del món tractava de dormir.

Aquest matí hem passat a la vista de Corsega i Sardenya i des del vaixell semblaven prou interessants. Un possible destí per al futur? Potser...

I ara, després d'esmorzar un tros de la exquisita coca de Guissona, acompanyada d'un caputxino amb gust de café recremat i a preu d'or, enfilem camí cap a Civitaveccia.


BOECIUS: MMDCCLXIX a.u.c. Hoy me levanto con la misma sensación que tras una guardia. La misma mala noche aunque sea por motivos radicalmente diferentes. Creo que no podría concebir una peor manera de parar a respetar el universo infantil tras ver la incapacidad manifiesta de 2 inútiles padres para hacer entender a sus hijos que el resto del planeta tenía derecho a dormir en paz. Y si no lo lograban hacérselo entender pues cachetazo y a llorar al menos con motivo.

Pero estoy perdiendo la costumbre tras ca. 3 años sin hacer guardias y me afecta el sueño y la pesadez de mente. Decido tomarme un café después de ca. 1 año de abstinencia. Mal café para diluir la mala leche... Aún tengo en mente los sueños en que me veía tirando niños por la borda. Lástima que Morfeo no me concediese más sueños como estos, pero al menos disfruté de este pequeño guiño a uno de sus acólitos.

En pocas horas atracamos en Civitaveccia. Luego a Roma y desde aquí a la Toscana. Sigue el viaje y mi Tucídides.


ELISABET: Arribem a Civitaveccia una mica agobiats del viatge en vaixell. Aquest cop sí que agafem el bus gratuït per creuar tot el port i no fem el prèssec com l'altra vegada. Just arribem a la estació per comprar el bitllet i agafar el tren que ens portarà a Roma-Termini en teoria en 1 hora i 20 minuts... Ja veurem.

Doncs mira, hem arribat bé i puntuals, i hem pogut agafar el segon tren cap a Firenze que sortia 20 minuts després d'arribar de civitaveccia. Un tren "fashion" tipus europeu. Hem arribat a l'hora a Firenze i ara toca buscar allotjament:
- Archi-Rossi, recepcionista borde, i local ple.
- El següent de la Guia del Trotamons, massa bé i tot. 80 € i sense prima colazione. El recepcionista ens mira amb posat de pena, de la pena que el fem per voler trobar allotjament barat a Florencia.
- Continuem la ruta per Firenze un dimecres a les 8 de la nit. La següent parada un convent que ja estava tancat. Les monges, que no són pas tontes, aprofiten els messos d'estiu per treure's un sobresou... Què opinarà Déu dels sobresous?

Després uns quants hotelets més, tots complets. Fisn que arribem a l'hotel Dalí, molt a prop del Duomo. El senyor del mostrador ens diu que està ple, però crec que em veu tant desesperada que treu la seva agenda i ens troba una habitació. Hotel Bavaria. un palau del segle XVI amb un preu assequible de 65 € la nit, però només per un dia. Dormim molt bé, i amb un esmorzar fantàstic.

05/10/2006

Continuem la recerca d'hotel. El noi de recepció ens ajuda i, quan ja no quedava més que una opció, ens troba lloc per 3 dies. Hotel Wanda, per 70 €, una moca apartat del centre però això ja ens agrada: Més tranquil·litat, menys turistes, més supermercats... Ah, i tenim tele, nevera i frescos al sostre de l'habitació. És genial, i el Boecius diu que excitant...

Visitem una mica la ciutat. Tot és moooolt car i decidim no entrar en cap lloc que no sigui gratuit. Molt em temo que no entrarem enlloc. Avui al menys puc veure el Duomo i comprovar que no estava recobert de lona. Ahir a la nit, amb el color extrany que té (no havia vist mai marbre rosa i verd) semblava que tenia andamis i lona per fer obres. Que males passades juga la foscor.

Trobem un mercat i comprem 2 boles de carn i patates per dinar que són massa salades. A més ens ataquen uns coloms famolencs perque Viator els tira menjar mentre dinem.

Anem a fer una migdiada ben bona, crec que encara amb son endarrerida gràcies als nens maleducats del ferry.

Després pugem al parc de Michelangelo per veure les vistes de Florencia (és a la foto). Molt maco, però massa ple de guiris i els pidolaires que hi són allà són massa farsants per procurar fer pena, però si et despistes et roben i els "coixos" corren més que els policies. Tornem a Firenze travessant el ponte Vecchio.

Comprem pa, mortadel·la i tomàquets, i sopem a l'habitació. El sopar més barat de Firenze. I mentre sopem veiem uns capítols de CSI doblats a l'italià. Personalment crec que és millor la versió en castellà. M'adormo molt ràpid.

06/10/2006

Avui ens llevem tranquil·lament. No hem de buscar hotel. Esmorcem força béi fem una petita excursió al mercat petit que hi ha a prop de l'hotel. Comprem un pa contundent, tomàquets i mortadel·la, menjar que ja porta camí per convertir-se en el dinar/sopar oficial del viatge, així com ho va ésser en el seu moment els cigrons amb tomàquet i tonyina.

Despés d'una petita caminada pels carrers de Firenze arribem a la galeria del s Uffici, on hem de fer una cua inacabable per poder entrar. No sé, però em recorda una mica a "Espanya mon amour"...

La Galeria és immensa. Una mica de tot hi ha. El que més m'ha agradat però és la exposició temporal de Leonardo da Vinci. he vist coses que no sabia d'aquest geni, impressionada pels seus invents, les seves idees, els seus estudis d'anatomia, pintura, òptica, geometria. Era un autèntic erudit. Hem sortit passades les 5 de la tarda només havent menjat uns anacardos. i d'amagats, que no et deixen menjar res que no sigui comprat al seu bar. Al sortir ens han fet passar per tota la sèrie de botigues de la Galeria, a quina més cara. Finalment sortim i ens seiem al carrer per menjar-nos el pa que hem comprat al matí amb la mortadel·la i el tomàquet. A aquestes hores tot està bonissim, malgrat que el pa és sense sal (això és el que ens deia la fornera i que no li vam entendre).

Després de dinar anem a un aagència de viatges a intentar trobar una habitació a Venezia. Caríssima. Desistim. Anem a navegar una mica per internet i ens trobem la bona notícia que a Ravenna hi ha habitacions lliures. Fantàstic, i a més per 20 € la nit, preu que s'ha convertit en una missió impossible en aquest viatge.

Després d'això sortim una mica a passejar i em menjo un "gelato" de tiramisú, que està exquisit. Anem una estoneta al Duomo i ens entretenim amb les imatges de l'Antic Testament de la porta d'or del baptisteri. Aconseguim desxifrar Adam i Eva, CAim i Abel, Egipte, les taules de la llei, Jericó, David i Goliat... i les altres ja les mirarem en algun llibre d'art.


No hay comentarios:

Sobre la risa... de algún modo

Sacado de un epitafio que no deja de tener su retranca según nos dejó escrito Demócrito en su Antología. Lo dejo transcrito en griego y en ...