domingo, 20 de junio de 2010

Visita al Perigord

Una cúmul de casualitats van fer que descobríssim que no massa lluny de Bordeaux es trobaven es famoses coves de Lascaux, una petita maravella de l'època prehistòrica. Així vam començar a gestar una excursió d'un dia a aquesta regió francesa de la qual ben poc en coneixíem i de la que la nostra amiga Talinka ens n'havia donat molt bones referències. Després de llogar un cotxe a Bordeaux ens vam dirigir a la nostra primera parada, Perigueaux, on en Boetius ens esperava. La visita a l'oficina de turisme ens va permetre obtenir molts bons mapes de la zona, gratuïts si els demanes en un idioma que no sigui el francès. La visita a la ciutat, que no és molt gran, va començar seguint la ruta indicada amb els llocs més enblemàtics de l'època medieval. Ben aviat ens vàrem deixar envair per la tranquil.litat d'un bon munt de carrers, combinat amb el bullici de la zona de mercat: trufes, el Périgord n'és un gran productor, vi i formatges es barrejaven amb els productes de temporada de l'horta francesa. Una petita parada em va seduir: semblava que tenia orelletes, (dolç típic de la meva terra que es pren a l'estiu...) però no, era un miratge, ja que el que venien era una mena de pa pla salat....


La pluja va fer acte de presència ben aviat, pero no ens va molestar pas, ans al contrari, va afegir un toc especial a la visita de Perigueaux, que vàrem acabar descansant al parc que han construit sobre l'arena de l'antic amfiteatre romà, si més no curiós.

Tornava tocar a agafar el cotxe per arribar a Montignac. La ruta transcorregué per carreteres secundaries, que ja de per si constituien un gran expectacle visual, roques calcaries envoltades de frondosa vegetació, antigues cases encastades a la roca, carreteres tortuoses...en alguns llocs però reinava un aire a turisme ja més de masses on l'home de Cromagnó ha esdevingut el centre i la font de riquesa de la zona. Un cop vam arribar a Montingac vam comprar les entrades per la visita a Lascaux II, la replica de la cova original, que es troba a uns dos quilometres del poble. La visita dura uns 40 minuts i et mostren les repliques de les pintures originals. T'expliquen com van reproduir totalment la cova i les pintures originals i et mostren tots els animals i curiositats que presenta la cova original tancada al gran públic des dels anys 60. Realment va valer la pena. De tornada a Montignac, la nostra amiga Talinka, ens va mostrar el poble i els seus petits racons. Plovia també però va valer la pena veure tots aquells raconets.

D'allí ens vam dirigir a Sarlat, població que destaca per mantenir en tot el seu casc urbà una gran proporció d'edificis dels segles XV-XVII. El conjunt és impresionant i et trasllada a una altra època. No és d'extranyar doncs que aquí s'hi hagin filmat películes com les dels tres mosqueters.

Un altre fet que ens va cridar l'atenció fou el color de les pedres de les construccions. Si a Perigueaux era ben blanc, aquí a Sarlat era d'un color ocre ben intens així doncs ambdos conjunts presentaven un aspecte força diferent.


D'aquí ja vàrem encarar l'última part del viatge, enfilar la Dordogne per tornar a Bordeaux. Ens quedava però una petita sorpresa: El castell de Beynac. Ja des de lluny l'imponent perfil del castell i la població als seus peus ens van deixar bocabadats. Un cop allí els ni els costeruts carrers, ni la pluja van impedir aue ens enfilessim fins a dalt de tot per poder observar les muralles i gaudir de la vista de la vall del Dordogne. Una anècdota, els cartells d'aquest poble estaven tots en francès i català. No sabem el perquè però ja ho buscarem.

2 comentarios:

Boecius dijo...

Se te olvida comentar cómo de entre todas las maravillas gastronómicas de la zona acabamos por degustar las manidas y no tan deliciosas ofertadas por... McDonalds.

Ces't la vie.

Elisabet Garrigues dijo...

Benvolgut Boecius, tens tota la rao del món...increible que de la zona on surten grans foie gras, trufes i molta de la fruita d'estiu ens acabessim ficant en un McDonald's pero crec que aqui vam pecar d'ingenus i vam planejar un viatge més llarg del que podiem fer... en fi, com molt be dius ces't la vie!

Barcelona

Siguiendo a Perich. Hay días en que no se puede tener más razón...