jueves, 3 de septiembre de 2009

Viaje al Danubio



Divendres 21/08/2009

Boecius acaba de treballar i torna a casa a dinar. Jo he passat molts nervis tota la nit i part del matí (no m’ag
rada volar i havia d’acabar de fer compres de darrera hora i detalls pendents). Quan arriba a casa dinem tranquil·lament i marxem cap a l’aeroport. Un cop al tren comentem que no hem rebut resposta de l’ empresa de lloguer de les bicicletes. A tots dos ens fa una mica de mala espina.

En fi, arribem a la T1 i busquem al senyor Barnabas. El trobem al final de la terminal amb el seu posat característic empenyent un carretó amb TOTES les seve
s coses per al viatge, evidentment bici inclosa. Després toca carregar les seves coses de mostrador en mostrador per tal que les pugin a l'avió. Pero sort no hi ha gaire gent i ho podem fer sense problemes. Mentre esperm l'avió comencen els nervis. Després resulta que el vol és prou curt i transcorre plàcidament, de tal forma que fins i tot jo viatjo tranquil·la però el Sr. Barnabas no té pas la mateixa opinió. Està tot rigid a la cadira i tot petit moviment de l’avió pensa que són turbulències, així que pateix un dels pitjors viatges de la seva vida. Té més por de volar que jo...

Un cop arribats a Munich recollim l’equipatge amb puntualitat germànica. Resulta increible com en pocs minuts tenim totes les maletes I la capsa amb la bici. Clar que després ens en penedim de tanta alegria per la capsa, que hem de carregar fins a l’alberg. Bé, Boetius i Barnabas l'han de carregar, i jo els ajudo amb part de l'equipatge de Barnabas. Com pesa la condemnada capsa dels pebrots.

Fem llavors una petita volta per la ciutat de Munich, nocturna, clar, sorprenent-nos la sorollada que surt dels bars i la gentad
a que volta pels carrers. Suposem que és divendres i la gent té ganes de gresca, però nosaltres ens trobem força cansats, així que ens mengem un entrepà asseguts a la parada d’un autobús i ens en tornem a l’alberg. A més comença a ploure tímidament i a l’endemà hem de començar a pedalar. No tenim gaire clar que puguem fer el viatge si plou.

Barnabas:

Mira que sois exagerados con lo del avion. Mas o menos estuve tranquilo cuando el avion ponia rumbo a Italia, pero luego giró hacia el centro de europa y por esa zona es cuando lo pase un poco mal. No confundo los movimientos propios del avion con las turbulencias, pero cuando notas un pequeño traquetreo, pues para mi son pequeñas turbulencias. Mi miedo viene del año pasado cuando volviamos en avion a casa desde Sicilia. Estando a punto de tomar tierra en el Prat, se produjeron unas turbulencias muy bestias, supongo que al pasar por la estela de otro avion que habria despegado antes, y lo pase muuuuy mal. Y desde aquello le he cogido miedo...XD.
Me lleve la bicicleta a Alemania porque no me fiaba de unas bicicletas de alquiler para recorrer mas de 300 kms, sólo hay que ver cómo estan las bicicletas del Bicing pero luego hay que decir que me equivoque, y si lo sé, no me la llevo. Y si hubo que cargar con la caja hasta el Youth Hostel de Munich, es porque el avion llegaba a Munich sobre las 21:15 y me deciais que el ultimo tren a Munich salia a las 22:00, y no habia tiempo para montar la bicicleta en el aeropuerto. Asi que sabiendo que el hotel estaba cerquita de la estacion central de trenes, pues acordamos de llevarnos la caja con la bici dentro y a patear. Ya se que habra maaaaas entregas sobre mi caja para bicicletas... XDD

No hay comentarios:

Sobre la risa... de algún modo

Sacado de un epitafio que no deja de tener su retranca según nos dejó escrito Demócrito en su Antología. Lo dejo transcrito en griego y en ...