domingo, 8 de mayo de 2011

Tast de vins al Château de Lantic a Martillac.



D’una forma una mica inesperada vaig acabar fent un tast de vins en un chateau prop de Bordeaux. El chateau de Lantic es troba a Martillac envoltat de boscos i vinyes (http://www.chateau-de-lantic.com/index.php). És un poble idíl•lic, amb una petita església medieval. Un entorn absolutament aliè al que estic acostumada, però bellíssim, i pel que vaig poder veure, en la forma de fer de les seves gents no es diferencia gaire del meu poble.

El tast ha començat amb una petita introducció als vins de la zona, molt per senzilla però molt apropiada. En primer lloc ens ha explicat que les vinyes franceses no es poden regar per llei. Si ho fas, i t’enxampen, clar, no pots vendre el teu vi. Aquest fet fa que sigui molt difícil la competència de preus a nivell internacional perquè no es pot fer una total automatització de tot el procés. Es poden trobar algunes excepcions en grans explotacions, ja que si es poden permetre certa automatització del procés de producció del vi. Així, utilitzen un procés de producció termocontrolat, molt car, però que els garanteix una gran qualitat any rere any. En aquestes zones la diferència entre anyades és força gran en els vins produïts en petites explotacions, i no en les grans, que es poden permetre aquest luxes.

Els vins de la zona de Bordeaux són producte de la barreja de les varietats de raïm cavernet sauvignon y merlot. Ara bé cada denominació només pot produir vins d’una barreja concreta, o un rang de barreges, per posar els vins sota aquella denominació. Ens ha posat alguns exemples, com en els Graves. Ens ha dit que deuen el seu nom a una capa de grava que es troba a uns dos metres de profunditat. Així mantenen la calor de la terra i permet obtenir aquest tipus de vins. De la regió de Saint Emilion ens va explicar que són uns molt bons vins perquè estan produïts en una terra calcària. Són d’especial qualitat els de l’altiplà que envolta el poble.

Finalment destacar dues frases que ens va dir. La primera és que el canvi en el clima ha fet augmentar en els últims deu anys el grau alcohòlic dels vins de la regió en més d’un grau. La segona és que el millor vi no és el més car, sinó aquell que t’agrada a tu.

No hay comentarios:

Barcelona

Siguiendo a Perich. Hay días en que no se puede tener más razón...